Hola nois!
Estic molt contenta: han publicat una prosa meva!
A l'escola, a principi de curs, havíem de fer un escrit, d'una pàgina més o menys, que tractés sobre Un dia a _______. Jo vaig escollir Un dia al Cel. Aquesta prosa havia de tenir una frase exclamativa, interrogativa, enunciativa i imperativa. La narració que estigués més ben feta i escrita de la classe la publicarien a final de curs en un llibret de l'escola que es diu Paraules de Paper. I me l'han publicat a mí! Jajaja :)
Res, us deixo.
Gràcies!
dimecres, 29 de juny del 2011
dimarts, 28 de juny del 2011
L'equip Petit
Per mi, són un exemple a seguir. L'equip petit, però el cor molt i molt gran. Espero que seguiu fent el que us agrada i que algun dia triomfeu al futbol. SOU ENORMES.
Encara no sé posar vídeos, així que us deixo l'enllaç. Val molt la pena veure-ho fins el final :)
L'Equip Petit. Click Aquí.
Encara no sé posar vídeos, així que us deixo l'enllaç. Val molt la pena veure-ho fins el final :)
L'Equip Petit. Click Aquí.
Paramore
Hola!
Últimament m'he enganxat molt a un grup de música: Paramore. Però especialment a la cançó The Only Exception. És tan maca! Inspira... tranquilitat, ganes de somriure, d'oblidar el dolent del passat. I em fa venir ganes d'estimar.
Però pensareu: una nena de dotze anys no pot saber el que és l'amor. Per què? Que ho diu a algun lloc? Una noia de dotze anys pot estimar tant com una de 34. Només perquè tu no hagis estimat a la meva edat no vol dir que jo no ho pugui fer, perquè els adolescents també tenim sentiments i cor, evidentment, així que tenim tot el dret a estimar, encara que això no es pugui decidir.
Així que cada vegada que escolto aquesta cançó, em vénen ganes d'estimar amb totes les meves forces. Perquè podia, puc i podré estimar i apreciar el significat d'amor :)
Últimament m'he enganxat molt a un grup de música: Paramore. Però especialment a la cançó The Only Exception. És tan maca! Inspira... tranquilitat, ganes de somriure, d'oblidar el dolent del passat. I em fa venir ganes d'estimar.
Però pensareu: una nena de dotze anys no pot saber el que és l'amor. Per què? Que ho diu a algun lloc? Una noia de dotze anys pot estimar tant com una de 34. Només perquè tu no hagis estimat a la meva edat no vol dir que jo no ho pugui fer, perquè els adolescents també tenim sentiments i cor, evidentment, així que tenim tot el dret a estimar, encara que això no es pugui decidir.
Així que cada vegada que escolto aquesta cançó, em vénen ganes d'estimar amb totes les meves forces. Perquè podia, puc i podré estimar i apreciar el significat d'amor :)
diumenge, 26 de juny del 2011
Blue Jeans i Federico Moccia
Abans d'ahir em vaig acabar la novel·la de Blue Jeans, o altrament dit Francisco de Paula Fernández, Canciones Para Paula. Me'l vaig polir en quatre dies, i mira que té 678 pàgines. Tela... Bé, el que deia: el llibre està força bé. Espero amb entusiasme la segona part, però abans de comprar-me-la prefereixo llegir-me tots els llibres que he de llegir de la Llista De Llibres Per Llegir (...ha sonat una mica literal!).
El cas és que en aquest llibre, hi ha un personatge que es diu Àlex i que casualment també vol ser escriptor. L'Àlex de la novel·la té una idea per promocionar el seu llibre. Us copio les frases que l'Àlex utilitza per descriure la seva idea (està en castellà):
<<Hola, querida lectora o querido lector. Espero que esté teniendo un buen día. ¿Sorprendido? Yo lo estaría. No me extenderé mucho para no hacerle perder el tiempo. Esto que acaba de encontrar es el comienzo de Tras la pared, una novela que en estos momentos se está escribiendo. Cada día coloco un trocito en www.fotolog.com/tras_la_pared. Es la historia de Julián, un escritor en cuya vida se cruza una chica de catorce años.
¿Qué es lo que busco o pretendo con este adelanto de catorce páginas? Que lo lea. Y, si le gusta, puede seguir la historia en la dirección que he puesto arriba. Como ya he dicho, cada día escribiré un fragmento.
También le pido que, una vez que haya leído este dosier, si así lo ha decidido, deje la carpetita encontrada en otro lugar visible para que otras personas puedan leerlo. Una especie de boca en boca.
No sé si tendrá éxito, pero fue una idea romántica que tuve y no pude, ni quise, frenarla. Yo sólo quiero saber si realmente valgo para esto. Y cuanta más gente opine, mejor.
Así que le ruego que no se quede con Tras la Pared y, por favor, tras leerlo y anotar la dirección indicada, déjelo en algún lugar donde más personas puedan verlo.
No es un juego. Bueno, realmente sí lo es. Pero, más que un juego, es el intento de cumplir un sueño: el de ser escritor. Y usted está formando parte de ello y puede cambiar la vida de una persona.
También le dejo la posibilidad de comunicarse conmigo a través de traslapared@hotmail.com. Así podré saber si esta locura está teniendo éxito.
Y nada más, querida lectora, querido lector. Espero no defraudarle en las siguientes páginas y que, de una manera u otra, este proyecto llegue a su meta.
Muchísimas gracias por su respeto, amabilidad y especialmente por su tiempo.
Se despide atentamente,
El Autor.>>
És molt original la idea; i rebuscada. Potser funciona. M'agradaria provar-ho. Quan tingui les catorze pàgines escrites o més, les deixaré en un dossier amb una carta semblant a aquesta. En faré fotocòpies i també les posaré en un dossier i els repartiré per la ciutat... per provar-ho no es perd res. Però, de moment, m'he de focalitzar en escriure i deixar-me portar, perquè per moltes idees que tingui o per molts projectes que porti en pràctica, si l'escrit no és bo, no es fa res de res.
Ara que he acabat el llibre Canciones Para Paula, em començaré a llegir la novel·la d'en Federico Moccia: Perdona si et dic amor. Ja fa temps em vaig llegir A tres metres sobre el cel i Tinc ganes de tu. Estan molt bé. Us els recomano.
Ah, per cert! També us recomano -als nens/nois/adolescents- un llibre que es diu No i jo. És boníiiiisim. És de la Déphine de Vigan, una escriptora amb molt talent però poc coneguda.
Res, us deixo! Que vagi bé :)
El cas és que en aquest llibre, hi ha un personatge que es diu Àlex i que casualment també vol ser escriptor. L'Àlex de la novel·la té una idea per promocionar el seu llibre. Us copio les frases que l'Àlex utilitza per descriure la seva idea (està en castellà):
<<Hola, querida lectora o querido lector. Espero que esté teniendo un buen día. ¿Sorprendido? Yo lo estaría. No me extenderé mucho para no hacerle perder el tiempo. Esto que acaba de encontrar es el comienzo de Tras la pared, una novela que en estos momentos se está escribiendo. Cada día coloco un trocito en www.fotolog.com/tras_la_pared. Es la historia de Julián, un escritor en cuya vida se cruza una chica de catorce años.
¿Qué es lo que busco o pretendo con este adelanto de catorce páginas? Que lo lea. Y, si le gusta, puede seguir la historia en la dirección que he puesto arriba. Como ya he dicho, cada día escribiré un fragmento.
También le pido que, una vez que haya leído este dosier, si así lo ha decidido, deje la carpetita encontrada en otro lugar visible para que otras personas puedan leerlo. Una especie de boca en boca.
No sé si tendrá éxito, pero fue una idea romántica que tuve y no pude, ni quise, frenarla. Yo sólo quiero saber si realmente valgo para esto. Y cuanta más gente opine, mejor.
Así que le ruego que no se quede con Tras la Pared y, por favor, tras leerlo y anotar la dirección indicada, déjelo en algún lugar donde más personas puedan verlo.
No es un juego. Bueno, realmente sí lo es. Pero, más que un juego, es el intento de cumplir un sueño: el de ser escritor. Y usted está formando parte de ello y puede cambiar la vida de una persona.
También le dejo la posibilidad de comunicarse conmigo a través de traslapared@hotmail.com. Así podré saber si esta locura está teniendo éxito.
Y nada más, querida lectora, querido lector. Espero no defraudarle en las siguientes páginas y que, de una manera u otra, este proyecto llegue a su meta.
Muchísimas gracias por su respeto, amabilidad y especialmente por su tiempo.
Se despide atentamente,
El Autor.>>
És molt original la idea; i rebuscada. Potser funciona. M'agradaria provar-ho. Quan tingui les catorze pàgines escrites o més, les deixaré en un dossier amb una carta semblant a aquesta. En faré fotocòpies i també les posaré en un dossier i els repartiré per la ciutat... per provar-ho no es perd res. Però, de moment, m'he de focalitzar en escriure i deixar-me portar, perquè per moltes idees que tingui o per molts projectes que porti en pràctica, si l'escrit no és bo, no es fa res de res.
Ara que he acabat el llibre Canciones Para Paula, em començaré a llegir la novel·la d'en Federico Moccia: Perdona si et dic amor. Ja fa temps em vaig llegir A tres metres sobre el cel i Tinc ganes de tu. Estan molt bé. Us els recomano.
Ah, per cert! També us recomano -als nens/nois/adolescents- un llibre que es diu No i jo. És boníiiiisim. És de la Déphine de Vigan, una escriptora amb molt talent però poc coneguda.
Res, us deixo! Que vagi bé :)
Presentació
Hola!
Benvingut al meu bloc. Sóc bastant nova en tot això, així que no ho domino gaire, però mica en mica aniré progressant i podré penjar coses més interessants, amb fotos, links, etc. Em fa l'efecte de que no gaires persones miraran el meu blog, ni sabràn que existeix, perquè la majoria de gent és anglesa o castellana. De catalans no n'hi ha gaires. Jo sé parlar prou bé aquestes dues llengües, però prefereixo aferrar-me al català perquè m'expresso amb més facilitat i si més no, per fer país. Però no hi perdo res fent aquest blog, així que per mi, endavant!
Bé, ara ja em puc presentar. Però quan dic presentar em refereixo a explicar què coi faig aquí. T'ho explico: a mi, de gran, m'agradaria ser escriptora. Admiro molt a en Federicco Moccia, a en Mark Twain, a Manuel de Pedrolo, a l'Albert Espinosa, i callo que sinó ens hi passarem tota la tarda. M'agradaria escriure grans novel·les d'amor o potser fantasia, o vés a saber què: el que em surti de dins. Jo, des de petita, ja havia començat a escriure contes, faules i coses així per l'estil, però ara m'he proposat un nou repte: escriure una novel·la. He d'admetre que ja ho he intentat abans, però m'ha faltat constància i no l'he acabat. De fet, probablement no havia passat de cinc fulls escrits sencers. L'altre dia en vaig començar una, de novel·la, però no us en puc dir el nom perquè sempre el poso al acabar-la, i em fa l'efecte de que aquest cop serà diferent, perquè ja porto escrit el Pròleg i tot un capítol, i em sento molt a gust escrivint-la. Em sembla que aquest cop l'acabaré. Tant de bo! Doncs el que et volia dir era que potser publicaré el que tinc escrit, i així els que sigueu catalans i passeu pel meu blog podreu opinar sobre si està bé o si no, consells perquè pugui millorar... i potser, tot i que és molt improbable, em passi igual que al Blue Jeans amb la seu èxit de novel·la Canciones Para Paula. El cas és que ell va començar escrivint en un Blog i la gent es va aficionar al que escrivia. Llavors, com que va tenir tant èxit i milers de persones seguien el seu Blog, el van publicar a paper. A mi m'agradaria que em passés això.
I, per acabar, els hi vull dir a tots els nens/nois/adolescents com jo que estiguin aficionats a l'escriptura, que no es rendeixin i que tirin endavant, perquè no s'hi val només amb tenir talent, sinó que també s'ha de suar!
Moltes gràcies a la gent que ha hagut d'aguantar tot aquest text, és molt bon detall de part vostra, perquè m'ha quedat un peeeel llarg.
Apa, que tinguin un bon dia :)
Benvingut al meu bloc. Sóc bastant nova en tot això, així que no ho domino gaire, però mica en mica aniré progressant i podré penjar coses més interessants, amb fotos, links, etc. Em fa l'efecte de que no gaires persones miraran el meu blog, ni sabràn que existeix, perquè la majoria de gent és anglesa o castellana. De catalans no n'hi ha gaires. Jo sé parlar prou bé aquestes dues llengües, però prefereixo aferrar-me al català perquè m'expresso amb més facilitat i si més no, per fer país. Però no hi perdo res fent aquest blog, així que per mi, endavant!
Bé, ara ja em puc presentar. Però quan dic presentar em refereixo a explicar què coi faig aquí. T'ho explico: a mi, de gran, m'agradaria ser escriptora. Admiro molt a en Federicco Moccia, a en Mark Twain, a Manuel de Pedrolo, a l'Albert Espinosa, i callo que sinó ens hi passarem tota la tarda. M'agradaria escriure grans novel·les d'amor o potser fantasia, o vés a saber què: el que em surti de dins. Jo, des de petita, ja havia començat a escriure contes, faules i coses així per l'estil, però ara m'he proposat un nou repte: escriure una novel·la. He d'admetre que ja ho he intentat abans, però m'ha faltat constància i no l'he acabat. De fet, probablement no havia passat de cinc fulls escrits sencers. L'altre dia en vaig començar una, de novel·la, però no us en puc dir el nom perquè sempre el poso al acabar-la, i em fa l'efecte de que aquest cop serà diferent, perquè ja porto escrit el Pròleg i tot un capítol, i em sento molt a gust escrivint-la. Em sembla que aquest cop l'acabaré. Tant de bo! Doncs el que et volia dir era que potser publicaré el que tinc escrit, i així els que sigueu catalans i passeu pel meu blog podreu opinar sobre si està bé o si no, consells perquè pugui millorar... i potser, tot i que és molt improbable, em passi igual que al Blue Jeans amb la seu èxit de novel·la Canciones Para Paula. El cas és que ell va començar escrivint en un Blog i la gent es va aficionar al que escrivia. Llavors, com que va tenir tant èxit i milers de persones seguien el seu Blog, el van publicar a paper. A mi m'agradaria que em passés això.
I, per acabar, els hi vull dir a tots els nens/nois/adolescents com jo que estiguin aficionats a l'escriptura, que no es rendeixin i que tirin endavant, perquè no s'hi val només amb tenir talent, sinó que també s'ha de suar!
Moltes gràcies a la gent que ha hagut d'aguantar tot aquest text, és molt bon detall de part vostra, perquè m'ha quedat un peeeel llarg.
Apa, que tinguin un bon dia :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)